armengol ferrer ferran (3 Ergebnisse)

Zustand: Nuevo. El Banco Europeo de Reconstrucción y Desarrollo fue la primera -y a la postre, única- organización internacional creada con el propósito explícito de corporeizar el nuevo orden político y económico que surgía en Europa después de 1989 , es decir, una nueva relación Este-Oeste que sustituía el enfrentamiento entre bloques politicoeconómicos , que había caracterizado la Guerra Fría, por una cooperación basada en el consenso en torno a los valores de la democracia pluralista y la economía de mercado. El proyecto del BERD suscitó, en sus primeros años, un gran interés en medios políticos y académicos por presentar algunos rasgos inéditos hasta entonces en una institución financiera internacional, como su condicionamiento político, su mandato medioambiental o la participación de la Comunidad Económica Europea como miembro fundador. Sin embargo, el establecimiento de estos innovadores mandatos no se vio acompañado de los medios necesarios para hacerlos eficaces, por lo que, en la práctica, las actuaciones del Banco en estos ámbitos no han hecho más que desarrollar o reproducir las decisiones adoptadas en otros foros, como la Unión Europea, el G-8 o las instituciones de Bretton Woods. Pese a estas carencias, no obstante, los gestores del BERD han sabido crear, a partir del soporte jurídico del Convenio constitutivo, un determinado modelo de institución de cooperación al desarrollo, caracterizado por la interacción directa con todo tipo de operadores públicos y privados, desde Estados y organizaciones internacionales hasta empresas, entidades sin ánimo de lucro y simples particulares, que ha conseguido un notable éxito en su implantación. Todo ello ha planteado una serie de cuestiones de carácter jurídico e institucional, que son las que centran el objeto de este libro. Las condiciones en que se creó el BERD y las diversas opciones que se barajaron en su configuración institucional; los problemas suscitados por la parti.

Zustand: New. Idioma/Language: Catalán. La inauguració de la línia ferroviària de Mataró, l?any 1848, representa l?entrada a l?era del ferrocarril de Barcelona i, per extensió, de tota la península Ibèrica. Tanmateix, ja l?any 1800 s?havia assajat a la mateixa Rambla un sistema de transport sobre carrils, el ?canal en sec?, concebut pel científic barceloní Francesc Salvà i Campillo com a alternativa als canals de navegació. El canal en sec de Salvà i el ?carril? de Mataró són, doncs, les fites que emmarquen l?arrencada del ferrocarril a Barcelona, per bé que revelen els contrastos que experimentava la ciutat mentre Europa i Amèrica vivien la revolució del transport dels segles XVIII i XIX. L?experiment de Salvà s?avançava quatre dècades al debat sobre la substitució dels canals de navegació pel ferrocarril. El Barcelona-Mataró, en canvi, es va construir amb tecnologia i capital importats d?Anglaterra i va arribar quan pràcticament tots els països d?Europa occidental havien posat en marxa les seves primeres línies ferroviàries. Sens dubte, aquest decalatge deriva de la crisi econòmica i política de la Barcelona d?aquell temps però no és menys cert que aquestes iniciatives mostren una societat oberta al món, connectada amb els mitjans científics i intel lectuals europeus i relligada amb altres ciutats d?Europa i Amèrica a través del comerç marítim. Ben mirat, que Barcelona fos testimoni d?un experiment precursor del ferrocarril i també de la primera línia ferroviària de la península Ibèrica no és pura coincidència. *** Nota: Los envíos a España peninsular, Baleares y Canarias se realizan a través de mensajería urgente. No aceptamos pedidos con destino a Ceuta y Melilla.

Zustand: Nuevo. Ferran Armengol, amb un estil narratiu, quasi detectivesc, aborda els orígens del ferrocarril a Barcelona a partir de moltes fonts documentals, situant-lo en el marc de les circumstàncies polítiques, socials i econòmiques de la primera meitat del segle XIX. La inauguració de la línia ferroviària de Mataró, l?any 1848, representa l?entrada a l?era del ferrocarril de Barcelona i, per extensió, de tota la península Ibèrica. Tanmateix, ja l?any 1800 s?havia assajat a la mateixa Rambla un sistema de transport sobre carrils, el ?canal en sec?, concebut pel científic barceloní Francesc Salvà i Campillo com a alternativa als canals de navegació. El canal en sec de Salvà i el ?carril? de Mataró són, doncs, les fites que emmarquen l?arrencada del ferrocarril a Barcelona, per bé que revelen els contrastos que experimentava la ciutat mentre Europa i Amèrica vivien la revolució del transport dels segles XVIII i XIX. L?experiment de Salvà s?avançava quatre dècades al debat sobre la substitució dels canals de navegació pel ferrocarril. El Barcelona-Mataró, en canvi, es va construir amb tecnologia i capital importats d?Anglaterra i va arribar quan pràcticament tots els països d?Europa occidental havien posat en marxa les seves primeres línies ferroviàries. Sens dubte, aquest decalatge deriva de la crisi econòmica i política de la Barcelona d?aquell temps però no és menys cert que aquestes iniciatives mostren una societat oberta al món, connectada amb els mitjans científics i intel lectuals europeus i relligada amb altres ciutats d?Europa i Amèrica a través del comerç marítim. Ben mirat, que Barcelona fos testimoni d?un experiment precursor del ferrocarril i també de la primera línia ferroviària de la península Ibèrica no és pura coincidència.