A peu per Aragó és el divuitè volum de la col·lecció de llibres de viatge de Josep M. Espinàs.
En el pròleg d'aquest llibre, Josep M. Espinàs diu que les seves últimes narracions de viatges a peu li han fet pensar que aplica a la realitat, instintivament, les tècniques de la novel·lística. «No per afegir fabulacions o pintoresquismes a una realitat que no ho necessita, sinó -i això ho ha descobert en Michel Le Bris-, per restituir a la realitat la seva dimensió novel·lesca. Perquè la vida real, observable, és plena de personatges que semblen de ficció, d'escenes teatrals i de seqüències cinematogràfiques».
Això és el que Espinàs s'ha trobat quan caminava, de poble en poble, per l'Aragó del Somontano: gent i situacions imprevisibles, experiències recollides amb tanta fidelitat com traça narrativa.
Des de les terres planes de Laluenga fins a la vall recòndita de Rodellar, a la serra de Guara -passant per Alquézar i les ribes del riu Vero- el viatge és una successió d'estímuls que seduiran el lector.
Josep Maria Espinàs (Barcelona, 1927-2023) va construir una obra literària de gran abast en diversos camps. Es va iniciar com a novel·lista, gènere en què va obtenir els premis Joanot Martorell i Sant Jordi. També va guanyar el Víctor Català per a llibres de contes. Més endavant va tornar a la ficció amb la novel·la Vermell i passa i el llibre de narracions Un racó de paraigua. Va fer una singular aportació a la literatura de viatges amb nombrosos recorreguts a peu per diferents territoris de Catalunya, Castella, Andalusia, Galícia, el País Basc, el País Valencià i Mallorca, entre d'altres.
Entre els seus títols més destacats sobresurten tres llibres de contingut autobiogràfic: El teu nom és Olga, traduït a vuit llengües, El nen de la plaça Ballot i Inventari de jubilacions. S'hi han sumat Temps afegit, breu creació literària de moments diversos que pot ser considerada un autoretrat; Relacions particulars, un relat del tracte personal que va tenir amb Cela, Pla, Delibes, Sagarra, Foix i Espriu; El meu ofici, una incisiva reflexió sobre la relació entre l'ofici d'escriure i la societat, I la festa segueix i A ritme del temps, que continuen la línia literària autobiogràfica de Temps afegit. A més d'aquests títols cal destacar Entre els lectors i jo, una mostra suggestivament comentada de les cartes que va rebre, i Una vida articulada, una selecció dels textos que Espinàs va publicar diàriament durant més de 35 anys a l'Avui i a El Periódico. També s'han recollit en llibre-CD, amb gran èxit, Les 26 cançons infantils.
Josep M. Espinàs va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i fou membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
