Aquest volum inclou dues obres importants de dos autors cabdals -Plaute i Molière- pertanyents a dues èpoques -la clàssica romana i la barroca francesa-, i que estan unides per una sèrie d'afinitats formals i temàtiques. Pel que respecta al gènere, l'autor romà ens ofereix un comèdia que prolonga la tradició grega de la Comèdia Nova, i pel que fa a la temàtica, ens presenta un tema que ha estat tractat per la majoria d'autors de comèdia al llarg de la història literària. Cenyint-nos a la temàtica, cal dir que totes dues tenen un fil conductor que les uneix: el tema de l'avarícia. En efecte: Plaute, a La comèdia de l'olla, presenta una síntesi entre la comèdia grega nova i elements indígenes, manllevats de la farsa itàlica. Per la seva banda, Molière, amb El metge a garrotades, ofereix una comèdia que potser més aviat mereix el qualificatiu de farsa.
Molière (1622-1673), nascut Jean-Baptiste Poquelin, és un dels més grans autors de teatre de la literatura universal i, particularment, de la francesa. Va ser actor, dramaturg, director d’escena i productor. Amb les seves obres, que van transformar el gènere de la comèdia, va satiritzar la societat francesa i els costums del moment, tot dotant els personatges, però, d’una viva humanitat. Conreador d’un immens èxit popular, també va ser el comediògraf protegit de Lluís XIV. A la seva mort, de la fusió de la seva companyia i la de l’Hôtel de Bourgogne en va sorgir la Comédie Française. Avui, les seves comèdies es representen regularment arreu del món.