Relacions particulars és l'evocació personal, i sovint divertida, de sis grans escriptors que Espinàs ha tingut a prop. Tan diversos com Espriu, Foix, Delibes, Pla, Cela i Sagarra.
Per què Foix li va dir «a vostè li toquen dos bombons»? Per què Cela li va demanar cinc-centes pessetes? A Relacions particulars, Espinàs fa un retrat ple de vida i d'ironia de cada un d'aquests personatges amb tant de caràcter.
De tots ells explica experiències compartides, i en dóna notícies i impressions que només poden ser fruit del contacte personal.
Però que el lector no s'enganyi. Amb el suport de les anècdotes, emotives o pintoresques, l'autor arriba més enllà: al dibuix incisiu de la identitat d'uns grans escriptors i mostra el fil que lliga aquestes identitats amb les seves obres. Sense oblidar que, indirectament, Espinàs esbossa el seu propi retrat i, amb un punt d'ironia que li és propi, observa la societat literària.
Un tema inusual en els llibres de Josep M. Espinàs, construït amb una visió penetrant i amb un estil literari afinat i suggestiu.
Ressenyes:
«El millor Espinàs dels últims temps. El gran regal d'aniversari d'un clàssic.»
M. Cuvàs, El Punt
«Seis estupendos retratos. Les invito a que hagan como yo y se lo zampen cuanto antes.»
I de Sagarra, La Vanguardia
Josep Maria Espinàs (Barcelona, 1927-2023) va construir una obra literària de gran abast en diversos camps. Es va iniciar com a novel·lista, gènere en què va obtenir els premis Joanot Martorell i Sant Jordi. També va guanyar el Víctor Català per a llibres de contes. Més endavant va tornar a la ficció amb la novel·la Vermell i passa i el llibre de narracions Un racó de paraigua. Va fer una singular aportació a la literatura de viatges amb nombrosos recorreguts a peu per diferents territoris de Catalunya, Castella, Andalusia, Galícia, el País Basc, el País Valencià i Mallorca, entre d'altres.
Entre els seus títols més destacats sobresurten tres llibres de contingut autobiogràfic: El teu nom és Olga, traduït a vuit llengües, El nen de la plaça Ballot i Inventari de jubilacions. S'hi han sumat Temps afegit, breu creació literària de moments diversos que pot ser considerada un autoretrat; Relacions particulars, un relat del tracte personal que va tenir amb Cela, Pla, Delibes, Sagarra, Foix i Espriu; El meu ofici, una incisiva reflexió sobre la relació entre l'ofici d'escriure i la societat, I la festa segueix i A ritme del temps, que continuen la línia literària autobiogràfica de Temps afegit. A més d'aquests títols cal destacar Entre els lectors i jo, una mostra suggestivament comentada de les cartes que va rebre, i Una vida articulada, una selecció dels textos que Espinàs va publicar diàriament durant més de 35 anys a l'Avui i a El Periódico. També s'han recollit en llibre-CD, amb gran èxit, Les 26 cançons infantils.
Josep M. Espinàs va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i fou membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
