Quan la ràdio parlava de Franco

Terenci Moix (Barcelona, 1942) es va donar a conèixer com a escriptor amb La torre dels vicis capitals (1968, Premi Víctor Català), que aniria seguit d?Onades sobre una roca deserta (1969, Premi Josep Pla), El dia que va morir Marilyn (1970, Premi de la Crítica ?Serra d?Or?), Món mascle (1971) Siro o la increada consciència de la raça (1972, Premi Prudenci Bertrana i Premi de la Crítica ?Serra d?Or?), Sadístic, esperpèntic, i àdhuc metafísic (1976, Joan Estelrich), L?imperi sodomita i altres històries herètiques (1976), Lilí Barcelona i altres travestís (1978) i Assassinar amb l?amor (1979), que recull alguns contes ja publicats a La torre dels vicis capitals i altres de mutilats o prohibits per la censura.També té una ingent producció literària en castellà i nombrosos llibres en què tracta de totes les seves passions: Egipte, el cinema, el còmic... El teatre i la televisió són deutors, així mateix, de diverses obres i guions seus.

Josep M. Benet i Jornet (Barcelona, 1940) és dramaturg, guionista i un dels escriptors que ha marcat de manera més decisiva la ficció dramàtica contemporània a Catalunya, tant als escenaris com a la petita pantalla. Es va donar a conèixer a mitjans dels anys seixanta amb Una vella, coneguda olor (1964).La seva llarga trajectòria teatral consta de més de quaranta-cinc obres que es mouen entre el teatre realista i simbolista. Edicions 62 ha publicat amb èxit Revolta de bruixes (1977), La desaparició de Wendy o Supertot (1975) i més recentment Soterrani (2008). Com a guionista destaca la seva dedicació als espais dramàtics produïts per Televisió de Catalunya, com ara els serials Poble Nou (1994), Nissaga de poder (1996-1998) i més recentment Ventdelplà (2005-2010) o l'adaptació de la novel·la de Mercè Rodoreda Mirall trencat (2002).Ha obtingut, entre d'altres, el Premi Nacional de les Arts Escèniques (1991), el Premi Nacional a la millor obra teatral feta entre 1988 i 1990 i el Premio Nacional de Literatura Dramàtica 1995.