L'infinit dins d'un jonc (Edició gràfica) (NO FICCIÓ COLUMNA)

Atreta des de petita per les llegendes de Grècia i Roma, Irene Vallejo (Saragossa, 1979) va estudiar Filologia Clàssica i va obtenir el doctorat europeu per les universitats de Saragossa i Florència. A les biblioteques florentines va néixer el seu assaig L'infinit dins d'un jonc (Columna, 2020), que ha rebut una acollida extraordinària entre la crítica i els lectors i s'ha convertit ja en un èxit editorial internacional. Apassionada per la divulgació dels autors clàssics, col·labora amb mitjans de prestigi com ara El País, Heraldo de Aragón o la Cadena Ser a Espanya, i Milenio i Laberinto a Mèxic. Els seus articles han estat recopilats a Algú va parlar de nosaltres (Columna, 2022). Entre les seves obres de ficció destaquen La luz sepultada (2011) i el Xiulet de l'arquer (Columna, 2022), una novel·la històrica peculiar amb ressons homèrics i virgilians, també traduïda a diverses llengües. Ha publicat dos àlbums il·lustrats: El inventor de viajes (2014), juntament amb l'artista José Luis Cano, i La leyenda de las mareas mansas (2015), amb la pintora Lina Vila, apropant les llegendes clàssiques als lectors joves. A finals del 2020 va publicar el breu Manifest per la Lectura (Columna, 2020), per encàrrec del Gremio de Editores. Col·labora amb projectes socials com ara Believe in Art i Érase una voz, que recreen l'art i la literatura als hospitals infantils. (Facebook) @irenevallejomoreu (Twitter) @irenevalmore (Instagram) @irenevallejomoreu

Tyto Alba (Badalona, 1975) fa els seus primers passos professionals com a pintor exposant en diverses galeries de Barcelona. Durant una estada a Ciutat de Mèxic comença la seva carrera de dibuixant, en què fa el còmic Black River Together (Ediciones del Castor, 1999) i algunes històries curtes per a diferents publicacions. De tornada, treballa uns quants anys il·lustrant articles d’opinió a El Periódico de Catalunya i desenvolupa el projecte PDA (Pequeños Dibujos Animados) mitjançant la realització de curtmetratges d’animació en col·laboració amb nens de països diferents. Coescriu el guió de Santo Cristo (Glénat, 2009), que dibuixa el mexicà Pablo Hernández, i el mateix any repeteix editorial amb El hijo, aquest cop amb guió de Mario Torrecillas. En el seu projecte següent adapta al còmic Sudd (Glénat, 2011), juntament amb Gabi Martínez, autor de la novel·la homònima. Amb aquestes dues últimes obres guanya el premi Junceda en la categoria de còmic. Il·lustra el llibre Un regalo de Navidad (Periférica, 2012), de Robert Louis Stevenson, i col·labora novament amb Gabi Martínez per adaptar al còmic Sólo para gigantes (Astiberri, 2012). Ja en solitari, s’endinsa a Dos espíritus (Astiberri, 2013), un western atípic crepuscular, i La casa azul (Astiberri, 2014), un homenatge a dues figures eternes, Frida Kahlo i Chavela Vargas. Amb guió de Katrin Bacher, il·lustra Tante Wussi (Astiberri, 2015), que va rebre el premi Ciutat de Palma. I realitza com a autor complet La vida (Astiberri, 2016), sobre la relació entre els artistes Carles Casagemas i Pablo Picasso; abans d’heure-se-les amb la figura de Fellini gràcies a una estada a la Real Academia de España a Roma que pren forma en Fellini en Roma. El llibre Balthus y el conde de Rola (Astiberri, 2019) sorgeix d’un encàrrec per part del Museo Nacional Thyssen-Bornemisza per acompanyar una exposició del pintor francès. Whitman (Astiberri, 2021) relata la vida del famós poeta a través del seu paper a la guerra de secessió dels Estats Units. El olvido que seremos és una adaptació de la novel·la d’Hector Abad Faciolince (Salamandra, 2021). Els seus dos últims treballs són Jekyll & Hyde (Bang Ediciones, 2022) i Rara Avis, la insólita vida de Jaume Sabater i Pi (Norma Editorial, 2022).