Dues novel·les morals de Ramon Llull.
El Llibre de les bèsties presenta l’ascensió i la caiguda posterior de Na Renart (la guineu) a la cort dels animals, de la qual el rei és el lleó. Al final, morta la guineu, torna la tranquil·litat. Ramon Llull satiritza la societat, dona una visió amarga dels homes: «la pus mala bèstia e la pus falsa que sia en est món, és hom», diu el bou.
En el Llibre del cel, Fèlix troba en una cova, una nit de tempesta, un pastor que resulta ser un filòsof retirat del món per poder pair millor els coneixements adquirits anteriorment en la vida a la ciutat.
Ramon Llull (Mallorca, 1235 - Tunís, 1316) va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner del segle XIII, així com una figura crucial de la literatura i la cultura catalana. Conegut en la seva època com Arabicus Christianus («Àrab Cristià»), Doctor Inspiratus («Doctor Inspirat») i Doctor Illuminatus («Doctor Il·luminat»), és un dels primers prosistes de la literatura catalana. No obstant això, no tenia una voluntat literària, sinó que es va servir de recursos retòrics per a la seva labor filosòfica, mística i teològica i, sobretot, per exercir com a missioner. Llull va néixer en el si d'una família noble instal·lada a Mallorca després de la conquesta de Jaume I i va arribar a ser el senescal del futur Jaume II. Als trenta anys va tenir fins a cinc visions de Jesucrist crucificat que el van portar a comprometre's a convertir musulmans i jueus, a escriure el millor llibre sobre els errors dels infidels i a convèncer el Papa i els reis de fundar monestirs amb l'objectiu d'ensenyar llengües als missioners. Per aconseguir el seu propòsit, va dedicar gran part de la seva vida a viatjar i a difondre el seu missatge. Actualment es conserven dues-centes quaranta obres de Ramon Llull, de matèries tan diverses com la filosofia (Ars magna praedicationis o Arbre de filosofia d'amor), la ciència (Arbre de la ciència o Tractat d'astronomia), l'educació (Blanquerna, que inclou el Llibre d'amic i estimat), la mística (Llibre de contemplació en Déu), la gramàtica (Retòrica nova), la cavalleria (Llibre de l'ordre de cavalleria), novel·les (Llibre de meravelles, que inclou el Llibre dels animals), entre d'altres, i que el mateix Llull va traduir a l'àrab i al llatí.