Inventari de jubilacions inclou un pròleg de Xavier Rubert de Ventós, on diu que cada un dels judicis o descripcions d'aquest llibre ens interpel·len personalment i ens fan sentir seduïts pel to, i produeixen al filòsof «una sensació de complicitat i també de continuïtat amb l'autor».
Josep M. Espinàs, a la ratlla de fer seixanta-cinc anys, i trobant-se en la situació de «no jubilable», ha decidit evocar algunes de les jubilacions parcials que ha anat practicant al llarg de la seva vida.
La diversitat de temes és notable, perquè Espinàs reflexiona sobre la platja, l'orgull, el silenci, els cabells blancs, l'ambició, els adjectius, el seny, l'espanyolitat, els amics, el cinema, la popularitat, la incomprensió, les mentides, el col·leccionisme, la paciència i molts altres fets i experiències, sobre les quals projecta una observació penetrant i que li serveixen per oferir-nos, d'una banda, una confessió molt personal, i de l'altra suggerents consideracions sobre «les condicions humanes d'infinita varietat».
Josep Maria Espinàs (Barcelona, 1927-2023) va construir una obra literària de gran abast en diversos camps. Es va iniciar com a novel·lista, gènere en què va obtenir els premis Joanot Martorell i Sant Jordi. També va guanyar el Víctor Català per a llibres de contes. Més endavant va tornar a la ficció amb la novel·la Vermell i passa i el llibre de narracions Un racó de paraigua. Va fer una singular aportació a la literatura de viatges amb nombrosos recorreguts a peu per diferents territoris de Catalunya, Castella, Andalusia, Galícia, el País Basc, el País Valencià i Mallorca, entre d'altres.
Entre els seus títols més destacats sobresurten tres llibres de contingut autobiogràfic: El teu nom és Olga, traduït a vuit llengües, El nen de la plaça Ballot i Inventari de jubilacions. S'hi han sumat Temps afegit, breu creació literària de moments diversos que pot ser considerada un autoretrat; Relacions particulars, un relat del tracte personal que va tenir amb Cela, Pla, Delibes, Sagarra, Foix i Espriu; El meu ofici, una incisiva reflexió sobre la relació entre l'ofici d'escriure i la societat, I la festa segueix i A ritme del temps, que continuen la línia literària autobiogràfica de Temps afegit. A més d'aquests títols cal destacar Entre els lectors i jo, una mostra suggestivament comentada de les cartes que va rebre, i Una vida articulada, una selecció dels textos que Espinàs va publicar diàriament durant més de 35 anys a l'Avui i a El Periódico. També s'han recollit en llibre-CD, amb gran èxit, Les 26 cançons infantils.
Josep M. Espinàs va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i fou membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
