Apología de Sócrates. Critón. Eutifrón. Protágoras

Així mateix vosaltres, jutges, cal que estigueu ben esperançats quant a la mort, i penseu aquesta sola veritat, que no hi ha cap mal per a l'home bo ni en la vida ni en la mort, ni els déus es desentenen mai de la seva sort; ni la meva m'ha vingut ara perquè sí, ans per a mi és clar que era millor de morir i així alliberar-me de tota molèstia. Per aix. aquell signe no m'ha advertit i jo no estic irat contra els qui m'han condemnat, ni contra els acusadors; malgrat que ells no ha estat amb aquesta idea que m'han acusat i condemnat, sinó creient fer-me mal, i aix. mereix una reprovació. "Així mateix vosaltres, jutges, cal que estigueu ben esperançats quant a la mort, i penseu aquesta sola veritat, que no hi ha cap mal per a l'home bo ni en la vida ni en la mort, ni els déus es desentenen mai de la seva sort; ni la meva m'ha vingut ara perquè sí, ans per a mi és clar que era millor de morir i així alliberar-me de tota molèstia. Per aix. aquell signe no m'ha advertit i jo no estic irat contra els qui m'han condemnat, ni contra els acusadors; malgrat que ells no ha estat amb aquesta idea que m'han acusat i condemnat, sinó creient fer-me mal, i aix. mereix una reprovació".