Aforismes. Jurament

El Jurament és el primer codi de la deontologia mèdica de valor reconegut en totes les èpoques perquè és una contribució molt valuosa per a la consolidació dels principis ètics fonamentals de la professió mèdica. Des de l’antiguitat, els Aforismes han estat considerats com una mena de Bíblia del metge fins a principis del segle xix. Aquesta obra, que Hipòcrates devia escriure al final de la seva vida, recull més de quatre-centes sentències de medicina general, dividides per Galè de Pèrgam en set seccions. Constitueix l’obra mèdica que des de l’antiguitat ha estat editada més vegades com ho demostra l’existència de cent quaranta manuscrits grecs, de dos-cents trenta-dos de llatins, de setanta d’àrabs, de quaranta d’hebreus i un escrit en siríac i també diverses versions en les llengües romàniques, entre les quals cal esmentar una traducció catalana de la primera meitat del segle xv, emprada per la tradició mèdica catalana d’Arnau de Vilanova a Miquel Servet. Hipòcrates va basar la ciència mèdica en l’observació. En un temps en què es posa en dubte la farmacologia i alguns sectors l’acusen de no curar sinó de fer emmalaltir, cal escoltar les lliçons d’Hipòcrates ara més que mai.

Hipòcrates (Cos 460 - Larisa, a Tessàlia, entre 375 i 351), fill i net d’asclepíades i també pare de dos metges, és considerat l’heroi fundador de la medicina científica. Les dades que tenim de la seva vida són molt escasses. Segons la tradició, va viatjar per Egipte, per Líbia i per gran part de l’Hèl·lada. Per la seva fama, des de l’antiguitat, li han estat atribuïdes una setantena d’obres que formen el Corpus Hippocraticum, a partir del qual es desprèn que per primera vegada la medicina és una ciència que no té res a veure ni amb la màgia ni amb la teúrgia.

Joan Alberich i Mariné (Reus, 1944). És catedràtic de grec de secundària, ha estat professor associat de la Universitat Autònoma de Barcelona i forma part del consell directiu de la Fundació Bernat Metge. Durant gairebé tres dècades ha estat professor de Didàctica de les Llengües Clàssiques a l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha estat coautor de La transcripció dels noms propis grecs i llatins, obra de referència en aquest camp. Ha traduït del grec al català Aristòtil (Política), Eurípides (Medea, Hipòlit i Bacants), Homer (Ilíada i Odissea), Plató (Apologia de Sòcrates i Critó) i per Llibres de l’Índex Meditacions de Marc Aureli i El banquet o sobre l’amor de Plató. A més de diversos llibres i articles per a l’ensenyament del grec i del llatí, és coautor i codirector del Diccionari Grec-Català. D’Homer al segle ii dC (Enciclopèdia Catalana).