Domèstics i salvatges (Ramon Llull) - Softcover

Jaume Cabré (Barcelona, 1947) va saltar amb força en el panorama literari internacional d’avui amb la novel·la Les veus del Pamano, i també amb les seves novel·les Fra Junoy o l'agonia dels sons, Senyoria i L'ombra de l'eunuc; també cal destacar el seu recull de contes Viatge d'hivern, l'obra de teatre Pluja seca, i els llibres d’assaig El sentit de la ficció, La matèria de l'esperit i Les incerteses. Ha escrit guions televisius i cinematogràfics. És membre de l'Institut d'Estudis Catalans i Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Aquest salt es va consolidar amb Jo confesso, la seva darrera novel·la, premiada amb el Prix Courrier International a la millor novel·la estrangera 2013 i el Premi Ciutat de Barcelona 2013 a la projecció internacional de la ciutat. És l’obra monumental que l’ha consolidat com el referent indiscutible dels autors catalans contemporanis.

Jaume Cabré (Barcelona, 1947) ha saltat amb força en el panorama literari internacional d'avui amb la novel·la Les veus del Pamano (2004) i també amb les seves novel·les Fra Junoy o l'agonia dels sons (1984), Senyoria (1991) i  L'ombra de l'eunuc (1996) ; també cal destacar el seu recull de contes Viatge d'hivern (2000), l'obra de teatre Pluja seca (2001), i els dos llibres d'assaig El sentit de la ficció (1999) i La matèria de l'esperit (2005). Ha escrit guions televisius i cinematogràfics. És membre de l'Institut d'Estudis Catalans i Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. 

Martí Domínguez és escriptor i periodista. Doctor en Biologia, professor de Periodisme de la Universitat de València i director de la revista Mètode. Escriu a diferents mitjans de comunicació, com ara El Temps, La Vanguardia, Ara i El País. Una part dels seus articles està aplegada als reculls Peiximinuti i Bestiari. Ha estat guardonat amb el Premi Nacional de Periodisme per la seva tasca com a director de la revista Mètode. Com a novel·lista, és autor de Les confidències del comte de Buffon, guanyadora dels premis Andròmina, Crexells i de la Crítica de la Universitat de València; El secret de Goethe, premi Prudenci Bertrana i de la Crítica de la Universitat de València, i finalmentd'El retorn de Voltaire, que va rebre el premi Josep Pla.

Albert Villaró és andorrà, nascut a la Seu l'any 1964. Ha publicat un llibre de relats, La selva moral (1993), i quatre novel·les: Les ànimes sordes (2000), Obaga (2003), L'any dels francs (Premi Nèstor Luján 2003) i Blau de Prússia (Premi Carlemany 2006). Fa ben poc ha acabat el llibret d'una òpera titulada El somni de Carlemany, al qual ha posat música el compositor napolità Sergio Rendine. Obaga ha estat traduïda al castellà i al francès, i Blau de Prússia ha aparegut en castellà i en italià. 

Jordi Llavina Murgades (Gelida, 1968) ?s llicenciat en filologia catalana. Durant cinc anys, va presentar el programa de llibres Fum d'estampa, a Catalunya Cultura. Actualment copresenta --amb Gaspar Hern?ndez-- l'espai televisiu El book ins?gni

Valentí Puig (Palma de Mallorca, 1949) es va donar a conèixer com a prosista amb el dietari Bosc endins (1982) i les narracions de Dones que fumen (1983). Amb més de trenta llibres publicats, la seva obra literària abraça pràcticament tots els gèneres, de la poesia a la novel·la, passant per l'assaig periodístic i literari. L'últim llibre de poemes és Altes valls (2010). En el camp de l'assaig, cal remarcar títols com L'home de l'abric (Premi Josep Pla 1998), Annus horribilis (1993) o L'os de Cuvier (2004). La seva obra novel·lística comprèn les següents obres: Complot (1986), Somni Delta (premi Ramon Llull 1987), Primera fuga (1997), La gran rutina (premi Sant Joan 2007) i Barcelona cau (2012).

Eva Piquer (Barcelona, 1969) és escriptora, periodista cultural i mare de quatre fills, no necessàriament per aquest ordre. Ha estat coordinadora del suplement Cultura del diari Avui, professora a la Universitat Autònoma de Barcelona i corresponsal a Nova York. Va guanyar el premi Josep Pla amb la novel·la "Una victòria diferent". També ha publicat, entre d'altres, els llibres "La noia del temps", "Alícia al país de la televisió", "No sóc obsessiva, no sóc obsessiva, no sóc obsessiva", "Els fantasmes no saben nedar" i "Supermare treballadora i altres estafes". Ha rebut el premi Atlàntida a la millor articulista en llengua catalana. Manté el blog "La feina o la vida".http://evapiquer.cat/2010/11/38153/  

Toni Sala (Sant Feliu de Guíxols, 1969) va guanyar el premi Documenta amb el seu primer llibre de contes, Entomologia (1997). Amb Pere Marín (1998) es va estrenar en la novel·la. Amb els contes de Bones notícies (2001) va proposar una mirada torbadora a les intimitats de la vida en parella. Petita crònica d'un professor a secundària (2001) va donar-lo a conèixer al gran públic. Amb Goril·la blanc (2002) va introduirse en el gènere de l'autobiografia. A Un relat de la nova immigració africana (2003) va narrar les aventures d'un gambià a Catalunya. La novel·la Rodalies (2004) li va valer el premi Sant Joan i el Nacional de Literatura. A Quatre dies a l'Àfrica (2005) va relatar un viatge al cor del continent africà. Amb Comelade, Casasses, Perejaume (2006) va perfilar tres personatges singulars de la cultura catalana actual, i amb Autoestop (2007) va oferir el retrat minuciós dels paisatges i la gent de Catalunya. Marina (2010), fins ara la seva última novel·la, parteix d'un intent de reviure el paisatge físic i humà de l'adolescència. Ara, amb els assaigs de Notes sobre literatura i les dues narracions de Provisionalitat, s'incorpora al catàleg d'Empúries.

Baltasar Porcel (Andratx, 1937-Barcelona, 2009) ha estat un dels màxims narradors de la literatura catalana. Entre els seus títols destaquen Cavalls cap a la fosca (1975), Les primaveres i les tardors (1986), Ulisses a alta mar (1997), El cor del senglar (2000) i Olympia a mitjanit (2004). Ha guanyat entre altres, els premis Ciutat de Palma, Josep Pla, Sant Jordi, de la Crítica, Prudenci Bertrana, Ramon Llull, Bocaccio (Itàlia) i el Premi Sant Joan Caixa Sabadell (2008). A més a més, ha recollit tota la seva obra contística a Les maniobres de l'amor (2002), ha excel·lit com a periodista en el gènere d'entrevistes amb L'àliga daurada (2003). Ha estat un columnista d'èxit en la premsa diària i ha escrit teatre, assaig i literatura de viatges.