Tendra, dura, lúcida. Una poesia que arriba al cor i a l’esperit
Die Inhaltsangabe kann sich auf eine andere Ausgabe dieses Titels beziehen.
Joan Margarit és el continuador més directe de la poesia d'alta intensitat de Miquel Martí i Pol. Els lectors que van emocionar-se amb els poemes de Joana trobaran la seva continuïtat a Càlcul d'estructures, on el poeta aprofundeix, a més, en temes a l'entorn de l'amor, el sexe i la vellesa.La poesia de Joan Margarit, arquitecte i professor de Càlcul d'estructures (1938), és una poesia sense concessions, despullada i sincera fins al límit, vital, intensa i d'una gran subtilesa. És una poesia que s'acaba convertint en una presència constant i necessària a les vides dels seus lectors i lectores. A la cultura catalana, a la resta d'Espanya i internacionalment, diverses personalitats literàries han aclamat Joan Margarit com "un autèntic mestre", "un dels millors poetes del moment" o "el poeta català viu més important". Els títols de la seva obra són: Els primers freds. Poesia 1975-1995 (2004), Estació de França (1999), Joana (2002), Càlcul d'estructures (2005), Casa de Misericòrdia (2007) i Misteriosament feliç (2009). El seu poemari Casa de misericòrdia ha estat guardonat amb el Premio Nacional de Poesía de les lletres espanyoles, que concedeix el Ministeri de Cultura, així com el Premi Nacional de Cultura, en l'apartat de Literatura, que atorga la Generalitat de Catalunya. També ha estat distingit amb el Premi Cavall Verd, el premi de la Crítica Catalana i el Rosalía de Castro.
„Über diesen Titel“ kann sich auf eine andere Ausgabe dieses Titels beziehen.
EUR 15,60 für den Versand von Spanien nach Deutschland
Versandziele, Kosten & DauerAnbieter: Librería Astarloa, Bilbao, BI, Spanien
. . . 1 Vol. . 101 pp. Octavo. Cartoné. . Buen estado de conservación. Texto en català. Segunda edición. Com en les costes on la marea alta entra dins de la platja negant-la, així entra, de vegades, la mort en la vida. Però de sobte és marea baixa: la platja queda al descobert, lluent fins a l'horitzó. Sentir alhora la vida amb la seva promesa de felicitat i la mort amb el seu misteri fa que alguns significats canviïn. La nena o el nen que hem après a extreure del rostre de la dona o l'home que estimem ens mira amb afecte i tristesa, ja sense ganes de tornar a jugar mai més. Però és un naufragi i prou: aquests poemes desmenteixen que el dolor sigui el contrari de la felicitat. Joan Margarit ha escrit un poemari en el qual hi ha aspectes més ombrívols i més eficients que el de donar consol, però és que qualsevol consol per part de la poesia prové de la nostra obligació de conviure amb la vida i la mort. Pendents de la marea baixa. Misteriosament feliços. Artikel-Nr. 202949 10082
Anzahl: 1 verfügbar