La Cova de l'últim gimneta (Escrivanies) - Softcover

Inhaltsangabe

GIMNETES: Soldats auxiliars grecs armats amb fona, habitants de les illes Gimnèsies (nom grec de les Illes Balears de Mallorca i Menorca) La troballa d una obra, d edició única, rescata uns fets succeïts a l any 123 aC a l illa de Mallorca. En un relat ple de detalls, centrat en el esdevenir de la gimneta Kara, on s exposa una part de la història de la conquesta de Mallorca pels romans, Un moment en el què a l arxipèlag de les futures Baleàrides es trobaren tres cultures; la dels Foners o Gimnetes, data en el que s iniciaria el seu declivi definitiu; la dels últims Púnics de la Mediterrània amb el centre a Ybsm (Ebussus) i la Romana, en expansió, al període poc abans dels finals de la República. L autor ambienta l acció en diversos escenaris al llevant i sud de l illa de Mallorca. Un port Púnic, Naguardus, als encontorns originals de l illot de Na Guardis on es troben les restes d un taller púnic (Colònia de Sant Jordi-Ses Salines). Als diferents assentaments de runes talaiòtiques que es troben a Ets Antigors (Ses Salines), a les suposades runes amb les que es va construir l església de S Horta (Felanitx), als voltants del Closos de Ca n Gaià (Portocolom-Felanitx) i a molts d altres indrets de Mallorca com Ses Païsses (Artà), Son Fornés (Montuiri) o Ca n Daniel Gran (Pollença). També situa un suposat megàlit al cim Saaktueim, un lloc que seria sagrat i enigmàtic pels indígenes, que s ubicaria a l actual Castell de Santueri (Felanitx). No falten les escenes als aiguamolls a S Albufera d Alcúdia, al port pirata a Babuts (rada de Portocolom), ni les de galeres romanes salpant pels escenaris que ofereixen els lligams amb la ciutat doble, grec-romana, d Emporion i la de Tarraco. Les tribus, clans i personatges indígenes, amb noms d arrel ibera per donar-li més realisme, t endinsen en una història de desamor amb flaire marinera i a Mare Nostrum, a terra dura d illa i a lluita desigual d un poble únic que va fer recular als romans, encara que sols una vegada, i que pretén despertar més curiositat cap a una de les cultures més autèntiques, encara molt desconegudes, dels Foners, Gimnetes o Llançadors, com s anomenen entre ells a la novel·la. Un relat divertit i que et transporta a fa més de dos milers d anys. Un clam a favor del nostre patrimoni, la cultura talaiòtica, que, sense cap dubte, hauria de ser de la Humanitat, a Mallorca on ha estat molt més mal tractada pel pas del temps i per l home.

Die Inhaltsangabe kann sich auf eine andere Ausgabe dieses Titels beziehen.