«¿Per què desaprofitar cap sensació, semblava preguntar, per què desaprofitar cap gota que pogués esprémer d’aquest món madur, dolç i adorable? Llavors va beure.» Un dia del mes de juny de 1939, la casa de camp on viu la família Oliver s’omple. Una colla es reuneix al jardí per a la funció anual. És una obra d’aficionats que explica la història d’Anglaterra. Els actors i les actrius són la gent del poble: el taverner, l’estanquera o el beneit. La gent benestant s’ho mira, aplaudeix i pren el te. A Entre els actes apareixen els punts de vista dels personatges: el senyor Oliver enyorant la vida a les colònies; la senyoreta La Trobe convençuda que l’art transforma les vides, malgrat les dificultats que implica ser dona i artista; la Isa Oliver debatent-se entre el desig i el deure; en William Dodge dissimulant l’homosexualitat que tothom veu; la senyora Manresa passejant la seva exuberància i vulgaritat; en Giles Oliver, inquiet i frustrat, esclafant una bèstia innocent. Virginia Woolf escriu als diaris que Entre els actes és la seva obra més ambiciosa. L’escriptura l’embriagava i li feia oblidar els bombarders de la Segona Guerra Mundial, que també planen per la novel·la. Potser no s’imaginava que seria l’última: lírica i amb un sentit de l’humor que salta entre turons i camps de conreu, entre papallones i vaques. Quatre mesos després d’acabar-la, s’ompliria les butxaques de pedres i s’enfonsaria a les aigües fredes del riu Ouse.
Die Inhaltsangabe kann sich auf eine andere Ausgabe dieses Titels beziehen.
Nascuda en una família de set germans, Virgina va ser una noia fràgil, que als tretze anys es va haver d’enfrontar a la mort de la mare, Julia. Com que des de molt jove ja volia escriure, el pare, Sir Leslie Stephen, no es va cansar mai d’encoratjar-la. Li va posar a disposició la biblioteca familiar, mentre que els germans mascles podien anar a la universitat. Òbviament, ella ho va viure com una gran discriminació. Mort el pare (1904), els germans Stephen es van traslladar a Bloomsbury, el barri més bohemi de Londres, on van organitzar un grup d’intel·lectuals i artistes format tant per homes com per dones que discutien sobre literatura, política, sexualitat, pacifisme, sufragisme… El 1912 Virginia es va casar amb Leonard Woolf i aviat es va convertir en una novel·lista i assagista de prestigi. El seu assaig Una cambra pròpia va esdevenir una icona del feminisme. Les seves novel·les de seguida van mostrar marques molt personals: l’estil precís, el monòleg interior, el corrent de consciència. Fi del viatge, La senyora Dalloway, Al far, Orlando, Flush. Entre els actes va ser l’última: la va acabar al novembre de 1940 i es va publicar després que se suïcidés al riu Ouse, a Sussex, on ella i el seu marit s’havien refugiat fugint de les bombes de la Segona Guerra Mundial que els havien destruït una casa a Londres.
„Über diesen Titel“ kann sich auf eine andere Ausgabe dieses Titels beziehen.